El mata-vendes nº1 dels teus correus

 

Seguim amb el Curs gratis d’email marketing (mòdul 1) per a inconformistes.

Si no has vist el mòdul 0, et deixo l’enllaç aquí.

Aquest mòdul 1 és importantíssim.

Et mostraré el millor mata-vendes de correu electrònic.

Dit d’una altra manera.

 

Aprendràs allò que no has de fer MAI quan vulguis vendre amb el correu electrònic.

 

Si el correu no és per vendre, si és per a fer col·legues, doncs pots obviar aquest mòdul del curs.

Comencem!

 

Quan tenia 22 anys, era el noi de la colla que més pasta guanyava, tenia una feina ben pagada, era raonablement atractiu, i l’únic que tenia cotxe.

A més, quasi tothom coincidia que era un bon noi, un amic dels que cal conservar.

“El gendre que totes les mames volem”.

Això no ho deia jo, ho deien les mares de les meves amigues.

 

Com pots imaginar, les noies feien cua per a estar amb mi.

NOOOOOO!

NOOOOOO?

No.

 

Per què no vens si tens el millor producte o servei?

 

Durant la major part dels estius de la meva vida, m’he dedicat a portar les meves amigues allà on els calia.

Amb la moto, de més jove.

Amb el cotxe, de més gran.

Parlava amb els seus pares perquè les deixessin sortir de festa, fent-me responsable de què tot anés bé.

Quan alguna amiga (o amic) tenia un problema, sempre apareixia l’Enric per resoldre’l.

Sempre disponible.

Sempre a punt.

Estiu rere estiu, la majoria dels meus amics tenien una o dues noietes, mentre que jo, el guapo, amb pasta, amb cotxe, i bon paio, no em menjava una rosca.

Era, això sí, el millor amic.

 

Ja no “mola” tant l’Enric, oi?

 

De fet, potser et sona el que t’estic explicant.

No ho dic per tu, que segur lligaves tant com volies, però en la teva joventut també vas conèixer un Enric, oi?

 

Un dia va canviar aquesta situació.

No sé ben bé perquè, però en conèixer la meva actual parella, vaig decidir que no volia ser el seu amic.

Ni millor amic, ni amic.

Vaig pensar, a aquesta “me la vull fer”.

Estàvem a la Universitat i ens vèiem cada dia.

Això dificultava la meva estratègia, però estava decidit a no ser el tipus enrotllat que cau bé a totes les mames i no es menja una rosca amb les filles.

Vaig decidir no fer-li massa cas. De fet, ignorar-la sovint, i mostrar-me amb ella, fins i tot, un punt sobrat.

No vaig dedicar el temps a buscar la seva aprovació. Més aviat al contrari. No m’importava gens, almenys aparentment, ja m’entens.

I va funcionar.

No vaig mostrar-me maleducat, ni dur.

Només indiferent.

No necessitava el seu vistiplau per a res.

I va funcionar.

 

La majoria de professionals que voleu vendre per correu electrònic, esteu buscant, sovint de manera involuntària, l’aprovació dels vostres lectors

 

Esteu fent el que feia jo durant molts anys de la meva joventut. Buscar l’aprovació de la gent que m’envoltava. Es nota molt. I aquest fet, mata les vendes.

I ho feu, a més, amb desconeguts absoluts.

 

Busques la seva aprovació perquè necessites la seva pasta, li vols vendre els teus productes, els teus serveis. I que passa? Les vendes no arriben.

 

No em creus?

 

Et mostro uns quants exemples en els quals es veu aquesta necessitat d’aprovació dels teus lectors.

AVÍS: el què estàs a punt de llegir jo ho he fet molts cops, de tant en tant encara em passa si em despisto, així que tranquil.

 

Correus amb frases de l’estil:

“M’encantarà saber la teva opinió sobre aquest article”

“Estic aquí per ajudar-te a assolir els teus objectius”

“Què és el que necessites?”

“La teva opinió és molt important per mi”

 

Aquests comentaris maten vendes. Cada dia que passa n’estic més convençut.

 

Quan et portes com un bon paio, la gent vol ser amiga teva, però difícilment voldran alguna cosa més.

 

Dit això, no cal ser maleducat, ni borde, ni anar de sobrat per la vida.

Simplement no cal buscar l’aprovació del lector.

No la necessites.

La gent que forma part de la teva llista de correus s’hi ha posat de manera voluntària, però la llista és teva, tu poses les normes, tu decideixes que i com escrius en la teva llista.

 

Busca la venda, no l’aprovació.

 

No perdis de vista que li estàs parlant a gent que no coneixes de res.

De fet, ni tan sols m’agrada la fórmula de començar els correus anomenant les persones pel seu nom. Com si les coneguessis de sempre.

Hi ha “experts” que diuen que això ajuda a vendre basant-se en el poder de la personalització del missatge.

Erroooooorrrrr!!!!

Per mi això és una mostra més de cerca de l’aprovació del lector.

 

Mira un correu típic:

“Hola Joan, com ha anat el cap de setmana?

Espero que molt bé.

Només t’escric per recordar-te que m’agradaria oferir-te un material de qualitat en el pròxim article, i m’agradaria saber sobre que necessites que escrigui.”

 

Joan?

Què tal el cap de setmana?

Què necessites?

 

Em segueixes oi. Es veu d’una hora lluny que estem buscant l’aprovació del nostre lector.

 

Ni saps qui és el Joan, ni el Martí, ni la Laura.

Tant et fa com li ha anat el cap de setmana. No és amic teu. De fet, potser se li ha mort un familiar i…

I sobre allò que necessita, doncs què ha de ser, els teus productes i serveis, si no, què hi fa a la teva llista?

Repeteixo. Jo he escrit correus així. I escriure així mata vendes.

Pots ser amable i vendre, mentre no traspassis la línia entre l’amabilitat i la cerca de l’aprovació dels teus lectors.

 

Enfoca’t en la venda, i no busquis mai l’aprovació del teu lector si no vols matar les vendes en els teus correus.

 

PD: En el Mòdul 2 del Curs gratis d’email marketing per a inconformistes, et mostraré “Com ha de ser un mail escrit per a vendre”.

PD2: Si vols avançar i parlar-ne amb mi. Aquí.

 

Píndoles d’estratègia, marketing, copywriting i email selling enfocades a vendes. T’oferiré els meus productes i serveis. Si no t’interessa et pots donar de baixa, cap problema.

 I DE REGAL l’ebook:

"Email Selling - com escriure emails que porten vendes"

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *